El municipi d’Algaida, amb una extensió de 87,61 km2, està situat al sud-oest del Pla de Mallorca. Limita al nord amb els termes municipals de Santa Eugènia, Sencelles i Lloret; al sud amb el de Llucmajor; amb el de Montuïri a l’est i amb el de Palma a l’oest. Consta de tres nuclis urbans: Algaida, Pina i Randa.
La contrada va estar poblada des de ben antic. Així es poden trobar restes corresponents al període pre-talaiòtic, tot i que la majoria de jaciments corresponen a l’època talaiòtica (entre el 1400 i el 123 aC.), entre els que podem destacar els de Sa Serra-Punxuat, sa Casa Nova de Pina, can Felet i Son Coll.
Durant la dominació musulmana ja existien dues alqueries —nuclis d’explotació agrícola— amb el nom d’Algaida, situades prop de la de Castellitx, al voltant de les quals hi vivia un important gruix de població dispersa.
A partir de la conquesta catalana de 1229, tal com consta al Llibre del Repartiment, la major part del territori correspongué a la part reial. Ben prest els nous pobladors edificaren una església que a l’any 1249, a la bul·la del papa Innocenci IV, ja apareix citada com església de Castellitx. Des d’aquest moment el topònim de Castellitx serà el qui donarà nom a la parròquia i, també, fins al segle xv, a tota la divisió administrativa que avui es coneix com a terme d’Algaida.
A les acaballes del segle xiii la població dispersa per tot el terme de Castellitx es concentrà en alqueries i rafals: Algaida, que esdevingué el nucli principal, Pina i Randa. Contràriament, altres alqueries com es Rafalet i Castellitx perderen la població.
A partir del segle xiv el nucli d’Algaida es consolidà, i a principis del xv va tenir lloc el canvi de titularitat entre l’església de Castellitx i la d’Algaida.
L’agricultura esdevingué el principal recurs econòmic del terme, una preeminència que es va mantenir fins a mitjan segle xx.
Durant els segles xvi-xviii la població va estar composta bàsicament per jornalers que treballaven a les grans possessions com es Rafalet, Albenya, Castellitx, Formiguera —l’actual Son Mesquida—, Malesherbes, Son Coll, Son Reus, Son Munar, Son Maig, etc. Durant aquest període es construí l’església parroquial d’Algaida i es bastiren les creus de terme.
Fou durant els segles xix i xx quan el municipi d’Algaida experimentà una transformació més profunda, tant en l’aspecte demogràfic com econòmic, polític, social, urbanístic, etc. Al segle xix l’agricultura encara mantenia el predomini econòmic, tot i que despuntaven altres activitats menestrals: moliners, fusters, ferrers, etc.; petites indústries de transformació: olleries, producció d’aiguardent, etc. o activitats del sector terciari com els hostals o posades públiques al voltant de la carretera de Manacor. A finals del xix, arribà el ferrocarril del ramal que anava fins a Felanitx (1897).
Després de la segona meitat del segle xx, amb l’arribada del turisme, el municipi sofrí un procés de transformació econòmica. Al voltant de la carretera de Manacor, aprofitant els antics hostals, es bastiren tota una sèrie de restaurants que han donat fama al municipi. Així mateix, s’hi varen instal·lar la fàbrica de vidre Gordiola, la de pell Alorda i, ja a les darreres dècades del segle xx, la de mobles Modelmón. En aquesta època es crearen indústries com la fàbrica de calçat Bonisa, l’adoberia de Randa o els vins Amengual a Pina, així com diversos tallers de manufactura de pells per a sabates; a més de la consolidació de nombroses petites empreses de construcció.
