17-Juliol-2013
La primera lluna plena de primavera ens indica l’arribada del dia de Pasqua. Sembla que fa dos dies, però en realitat ja fa temps que hem deixat de banda la primavera, els seus colors i les seves olors. El camp, els horts, tot es trastoca, passam de gaudir la verdor i l’aroma de les flors que mes endavant faran els fruits de temporada, a contemplar i patir el majestuós sol de l’estiu. Ha arribat l’estiu! Tot es de color grogós, els pagesos ja han segat i tenen les garbes entrades, ja es preparen per batre, com diu la dita: pel juny, la falç al puny. Una dita que ens fa pensar amb la calor, amb la duresa del treball del camp, amb el sol.
Les plantes de temporada, tomatigueres, alberginieres, pebrers, meloneres, sindrieres… que guarneixen els horts i fan d’ells la seva essència estiuenca, ja es preparen per donar-nos els seus fruits. Les plantes aromàtiques cerquen l’aigua, amb el sol calent creixen desmesuradament i ens transmeten el seu aroma i la seva fragància.
El poble comença a tenir vida, la plaça es plena de gent. Els lledoners amb les seves fulles, donen frescor a l’ànima de la gent i omplen d’ombra la plaça d’Algaida.
D’aquí a poc temps els caminers, guarniran la plaça i els carrers que l’envolten de paperines blanques, paperines que donen alegria a les persones i trastornen els cabots i les oronelles que, com cada any, crien als seus nius de fang aferrats, com s’aferren mosques d’ase a l’estiu, als voladissos de les teulades, guarnint com un objecte rústec de decoració, les façanes de les cases.
Els cossiers, l’emblema del nostre poble, ja es preparen pel dia de Sant Jaume. Assagen cossiers, dama i dimoni, flabiolers i xeremiers. Tot ha de quedar lligat perquè la festa sigui un èxit.
Ja s’han instal·lat les avellaneres, es comença a respirar ambient de festa. Se sent de cop, el so d’un flabiol i una xeremia. De sobte, els cascavells i un picarol. Son els cossiers i el dimoni que, entrat l’horabaixa de la revetlla de sant Jaume, es reuneixen per recórrer els llocs més emblemàtics del nucli urbà i fer el quadrat. Dansen els cossiers a cada lloc uns quants balls.
Acabats els balls que pertoquen a cada indret, el dimoni romp el cercle de gent que anteriorment havia creat, per obrir el pas fins al següent lloc. Comença a córrer, les nines i els nins més valents s’arrisquen i toquen el picarol que penja de les anques del dimoni. El dimoni corr, i amb el garrot arruixa els joves i els vells que s’entreposen davant el seu pas. Els sonadors caminen i fan de les passes dels cossiers tot un recital. D’aquesta manera es fa el quadrat, que acaba a damunt la plaça del poble, on amb la darrera dansa, sa Titoieta, mor el
dimoni.
La nit de la revetlla serà llarga. Com cada any, grups de música s’instal·len a les escoles, la gent balla i riu. Tocades les dotze de la nit, l’espectacle lluminós dels focs artificials. Acabats els focs, la gent més valenta farà festa fins ben entrada la matinada.
És Sant Jaume al poble d’Algaida. Ben prest, al matí, l’alborada. Xeremier i flabioler recorreran amb la gent més matinera els carrers principals del poble, com si de fer el quadrat es tractàs.
A l’església tot esta preparat, la gent ja esta asseguda perquè en uns instants començarà l’ofici. Els cossiers seuen al banc de davant la capella del roser, que llueix amb el fabulós retaule. Cossiers i dama estan preparats per efectuar el primer ball. Aquesta vegada el primer serà el de l’oferta. L’oferta, una dansa espectacularment fantàstica, la dama ballarà amb els sis cossiers d’un en un i aquests, juntament amb la dama, aniran fent entrega de brots d’alfabeguera als capellans que celebren l’ofici.
Molta gent, la més inquieta, acabada l’oferta, surt com un llamp que baixa dels núvols cap a l’exterior de l’església. Comencen a prendre lloc per por de no poder veure l’espectacle. De sobte se sent un picarol, el famós picarol del dimoni. És ell, amb aquesta cara, les banyes, el vestit que pareix tret de l’infern i el garrot, objecte emblemàtic d’aquesta criatura infernal. A poc a poc aquest monstre va fent la rotllada on ballaran els cossiers. Flabioler i xeremier comencen a tocar les primeres tonades. El dimoni ja té la rotllada ben feta i amb el garrot arruixa els qui gosen entrebancar el seu camí.
Surten els cossiers, la gent i les autoritats. Es pot començar el ritual. El sol encalenteix l’ambient, la gent brolla de suor, com brollen les fonts ufanes d’aigua cristal·lina. Es mou una mica d’aire, la mica de vent de gregal remena les olors dels brots d’alfabeguera i la fragància de la suor. M’atreviria a dir que l’essència dels cossiers per sant Jaume es l’olor d’alfabegueres mesclada amb suor.
Els cossiers ja han començat les danses a l’exterior de l’església, a la placeta:
Mestre Joan, Els Reis, Flor de Murta, Dansa Nova, Obriu-nos, Es Marganço i sa Titoieta, ball en el qual la dama venç el dimoni acompanyada pels sis cossiers.
No hem de deixar de banda la dansa de Ses Bombes, dansa que s’utilitza per al desplaçament dels cossiers, la van ballant mentre caminen, de l’ajuntament a l’església, o l’enrevés.
Es curiós, molt curiós, cada any és el mateix, les mateixes danses, les mateixes tonades, la mateixa festa. Però així i tot, cada any se’m posa la pell de gallina quan sent les tonades de les danses dels cossiers. Pens i em dic a mi mateix, per què se m’ha de posar la pell de gallina?, per què m’emocion cada any el dia de Sant Jaume quant vaig a veure els cossiers?.
La resposta es fàcil: una persona que estima el seu patrimoni cultural, la imatge del seu poble i la seva història, cada vegada que el poble lluita per celebrar aquests esdeveniments tan nostres i tan antics, sembla com si ens ficàssim dins un conte, dins una història que sembla nova, una història però, que fa molt de temps que roman viva, s’estima i es gaudeix.
Joan Janer Rosselló, Algaida 22 de juny de 2013.
Les plantes de temporada, tomatigueres, alberginieres, pebrers, meloneres, sindrieres… que guarneixen els horts i fan d’ells la seva essència estiuenca, ja es preparen per donar-nos els seus fruits. Les plantes aromàtiques cerquen l’aigua, amb el sol calent creixen desmesuradament i ens transmeten el seu aroma i la seva fragància.
El poble comença a tenir vida, la plaça es plena de gent. Els lledoners amb les seves fulles, donen frescor a l’ànima de la gent i omplen d’ombra la plaça d’Algaida.
D’aquí a poc temps els caminers, guarniran la plaça i els carrers que l’envolten de paperines blanques, paperines que donen alegria a les persones i trastornen els cabots i les oronelles que, com cada any, crien als seus nius de fang aferrats, com s’aferren mosques d’ase a l’estiu, als voladissos de les teulades, guarnint com un objecte rústec de decoració, les façanes de les cases.
Els cossiers, l’emblema del nostre poble, ja es preparen pel dia de Sant Jaume. Assagen cossiers, dama i dimoni, flabiolers i xeremiers. Tot ha de quedar lligat perquè la festa sigui un èxit.
Ja s’han instal·lat les avellaneres, es comença a respirar ambient de festa. Se sent de cop, el so d’un flabiol i una xeremia. De sobte, els cascavells i un picarol. Son els cossiers i el dimoni que, entrat l’horabaixa de la revetlla de sant Jaume, es reuneixen per recórrer els llocs més emblemàtics del nucli urbà i fer el quadrat. Dansen els cossiers a cada lloc uns quants balls.
Acabats els balls que pertoquen a cada indret, el dimoni romp el cercle de gent que anteriorment havia creat, per obrir el pas fins al següent lloc. Comença a córrer, les nines i els nins més valents s’arrisquen i toquen el picarol que penja de les anques del dimoni. El dimoni corr, i amb el garrot arruixa els joves i els vells que s’entreposen davant el seu pas. Els sonadors caminen i fan de les passes dels cossiers tot un recital. D’aquesta manera es fa el quadrat, que acaba a damunt la plaça del poble, on amb la darrera dansa, sa Titoieta, mor el
dimoni.
La nit de la revetlla serà llarga. Com cada any, grups de música s’instal·len a les escoles, la gent balla i riu. Tocades les dotze de la nit, l’espectacle lluminós dels focs artificials. Acabats els focs, la gent més valenta farà festa fins ben entrada la matinada.
És Sant Jaume al poble d’Algaida. Ben prest, al matí, l’alborada. Xeremier i flabioler recorreran amb la gent més matinera els carrers principals del poble, com si de fer el quadrat es tractàs.
A l’església tot esta preparat, la gent ja esta asseguda perquè en uns instants començarà l’ofici. Els cossiers seuen al banc de davant la capella del roser, que llueix amb el fabulós retaule. Cossiers i dama estan preparats per efectuar el primer ball. Aquesta vegada el primer serà el de l’oferta. L’oferta, una dansa espectacularment fantàstica, la dama ballarà amb els sis cossiers d’un en un i aquests, juntament amb la dama, aniran fent entrega de brots d’alfabeguera als capellans que celebren l’ofici.
Molta gent, la més inquieta, acabada l’oferta, surt com un llamp que baixa dels núvols cap a l’exterior de l’església. Comencen a prendre lloc per por de no poder veure l’espectacle. De sobte se sent un picarol, el famós picarol del dimoni. És ell, amb aquesta cara, les banyes, el vestit que pareix tret de l’infern i el garrot, objecte emblemàtic d’aquesta criatura infernal. A poc a poc aquest monstre va fent la rotllada on ballaran els cossiers. Flabioler i xeremier comencen a tocar les primeres tonades. El dimoni ja té la rotllada ben feta i amb el garrot arruixa els qui gosen entrebancar el seu camí.
Surten els cossiers, la gent i les autoritats. Es pot començar el ritual. El sol encalenteix l’ambient, la gent brolla de suor, com brollen les fonts ufanes d’aigua cristal·lina. Es mou una mica d’aire, la mica de vent de gregal remena les olors dels brots d’alfabeguera i la fragància de la suor. M’atreviria a dir que l’essència dels cossiers per sant Jaume es l’olor d’alfabegueres mesclada amb suor.
Els cossiers ja han començat les danses a l’exterior de l’església, a la placeta:
Mestre Joan, Els Reis, Flor de Murta, Dansa Nova, Obriu-nos, Es Marganço i sa Titoieta, ball en el qual la dama venç el dimoni acompanyada pels sis cossiers.
No hem de deixar de banda la dansa de Ses Bombes, dansa que s’utilitza per al desplaçament dels cossiers, la van ballant mentre caminen, de l’ajuntament a l’església, o l’enrevés.
Es curiós, molt curiós, cada any és el mateix, les mateixes danses, les mateixes tonades, la mateixa festa. Però així i tot, cada any se’m posa la pell de gallina quan sent les tonades de les danses dels cossiers. Pens i em dic a mi mateix, per què se m’ha de posar la pell de gallina?, per què m’emocion cada any el dia de Sant Jaume quant vaig a veure els cossiers?.
La resposta es fàcil: una persona que estima el seu patrimoni cultural, la imatge del seu poble i la seva història, cada vegada que el poble lluita per celebrar aquests esdeveniments tan nostres i tan antics, sembla com si ens ficàssim dins un conte, dins una història que sembla nova, una història però, que fa molt de temps que roman viva, s’estima i es gaudeix.
Joan Janer Rosselló, Algaida 22 de juny de 2013.
